Gal.leria de personatges il.lustres del Treball Social

OCTAVIA HILL

• Contextualització temporal: 3 de desembre de 1838- 13 d’agost de 1912, Regne Unit.

• Breu biografia: Octavia Hill (3 desembre 1838 - 13 agost de 1912), va ser una reformadora social i pionera del treball social britànica. Va néixer a Wisbech, Cambridgeshire, Regne Unit. Va ser filla de Caroline i James Hill. Quan tenia 23 va anar a viure en un barri de Londres. Una de les seves obres més destacades va ser el Sistema Hill d'Habitatges (reforma les grans cases de Londres, convertint-les en petits habitatges per a treballadors). En l'actualitat una organització porta el seu nom, el Museu Lloc de Naixement de Octavia Hill està ubicada en 7 South Brink, Cambridgeshire al Regne Unit.

• Acció social i principals aportacions al Treball Social:

“no limosnas sino un amigo” Octavia Hill

1.Una de les seves obres més importants va ser el SISTEMA HILL D'HABITATGES (reforma les grans cases de Londres, convertint-les en petits habitatges per a treballadors)

2.El 1875 membre de la COS amb interès d'ajudar a cert nombre de famílies no resoldrà el problema sinó es tenen en compte qüestions més àmplies. Idees com:

desconeixement mutu, manca de coordinació entre ajuda pública i privada i,manca de relació entre classes.

3. Una altra gran aportació d'Octavia Hill al treball social va ser "El registre de casos" que consistia en arxivar el relat escrit del necessitat i, a més, tractar-los de una manera confidencial, amb aquest registre es dóna el precedent de la història social.

4. A partir de 1905, es dedica sobretot a l'ensenyament del treball social i sobretot fa molta èmfasi en la relació professional i la seva importància.

5. Ella considerava que la meta, en el treball social, era l'autorealització de l'individu, que és el millor recurs per a l'ésser humà, i a més, considerava que era molt necessària una bona preparació professional.

Juan Luis vius

• Contextualització temporal: València, 6 març 1492 - Bruges 6 de maig de 1540).

• Breu biografia:Ell v a ser un humanista, filòsof i pedagog espanyol. La família Vives era important dins el nucli de comerciants jueus, religiosos i econòmicament acomodats a València. Als quinze anys, Juan Luis Vives va començar a estudiar a la Universitat de València, fundada cinc anys abans. Va acudir a aquest centre des 1507-1509 aproximadament. Va acabar els seus estudis en 1512 aconseguint el grau de doctor i es va traslladar a Bruges (Bèlgica) on vivien algunes famílies d'mercaders valencians, entre elles la de la seva futura dona, Margarida Valldaura. En l'estiu de 1523, va ser triat lector del Col·legi de Corpus Christi pel cardenal Wolsey, càrrec que comportava també ser nomenat canceller del rei Enric VIII d'Anglaterra. Vives veia complert així el seu anhel d'establir-se en una cort, únic lloc en el qual un humanista podia desenvolupar dignament el seu treball investigador de la cultura i ensenyar els descobriments dels seus estudis. Aquí va fer amistat amb Thomas More i la reina Caterina d'Aragó. Vives va realitzar a Bruges seva obra "Tractat de l'auxili dels pobres", en què analitzava i sistematitzava l'organització d'ajuda als pobres i com s'havia de fer. Per això es considera a Vives la primera persona a Europa a portar a la pràctica un "servei organitzat d'assistència social" mitjançant el seu tractat. Va ser per tant el precursor de l'organització futura dels serveis socials a Europa, i per tant, un dels precursors de la intervenció de l'Estat organitzada i assistencial als necessitats. Els últims anys de la seva vida els va dedicar a perfeccionar la cultura humanística dels ducs de Mencia. Es va convertir en un reformador de l'educació europea i en un filòsof moralista de talla universal. 6 maig 1540 va morir a casa de Bruges a causa d'un càlcul biliar.

• Acció social i principals aportacions al Treball Social:

Principal Obra:

"Socors dels Pobres", consistia en substituir l'almoina per la feina i era una obligació del municipi dur-la a terme.

Bases de l'Assistència Social:

x El dret de l'individu a tenir-la.

x La individualització de cada cas a través d'un diagnòstic realitzat.

x L'acceptació de qui demana ajuda.

x La rehabilitació a través del treball.

x L'acció perllongada, fins no resoldre el cas no deixar-lo.